La Guerra Civil o Guerra dels Tres Anys tingué uns efectes molt considerables per a la població mallorquina i condicionà el desenvolupament polític, social i econòmic de l'illa en els decennis posteriors. Aquest llibre explica, d'una manera rigorosa i alhora planera, el que va representar la Guerra Civil per als mallorquins.

La Guerra Civil o Guerra dels Tres Anys tingué uns efectes molt considerables per a la població mallorquina i condicionà el desenvolupament polític, social i econòmic de l'illa en els decennis posteriors. Aquest llibre explica, d'una manera rigorosa i alhora planera, el que va representar la Guerra Civil per als mallorquins.

El procés d'industrialització conegut per les illes Balears durant els segles XIX i XX generà l'aparició d'un moviment obrer de dimensions considerables que es configurà mitjançant estratègies de tipus sindical, polític i cultural. Aquest llibre ofereix una anàlisi de les tres grans etapes que caracteritzaren l'evolució del moviment obrer a les Balears fins a la Guerra Civil.

Aquest llibre analitza, de manera sintètica, l'evolució política a Mallorca durant el període comprès entre l'inici de la guerra contra França i la caiguda d'Isabel II. Malgrat l'allunyament dels principals conflictes bèl·lics i el predomini conservador, l'illa conegué intensament els principals debats i corrents ideològics del segle.

Amb l'aparició de la revista La Palma (1840) s'inicia la Renaixença a les Balears. Aquest volum descriu l'evolució dels principals corrents literaris que han tengut lloc durant els segles XIX i XX a les Balears, tot atenent molt especialment la relació entre el fet literari i el context històric i social.

Durant la Restauració borbònica, a Mallorca s'entrellaçaren elements diversos de continuïtat i de canvi social, que atorguen un especial interès a l'anàlisi d'aquest període històric a l'illa. La implantació del nou règim centralista i caciquista no estigué exempta de resistències i de tensions socials, al capdavall sense efecte. Aquest llibre estudia l'evolució històrica del caciquisme.

Aquesta monografia, centrada en l'illa de Mallorca, és una aportació nova, per mitjà d'una fructuosa perspectiva interdisciplinària, a la història social de la dona contemporània. Les autores parteixen de l'estat de subordinació en el segle XIX i la major part del XX, descriuen la lluita a favor de l'emancipació i clouen l'estudi amb una exposició de la situació actual.

Durant el franquisme a les Balears hi hagué una oposició política minoritària, però real, i molt marcada en la seva evolució per les transformacions econòmiques i socials que conegueren les Illes. Aquest llibre analitza, d'una manera sintètica, les etapes, les activitats, els àmbits d'actuació, l'estructuració i els programes del moviment antifranquista illenc entre 1936 i 1975.

Dins el marc general de les illes Balears, la Guerra Civil presentà a Menorca unes característiques força peculiars. A diferència del que passà a Mallorca i a les Pitiüses, l'alçament militar de juliol de 1936 fracassà, i l'illa restà dins la zona fidel a la República fins a la seva ocupació pels franquistes el febrer de 1939. Aquest volum analitza l'evolució política, econòmica i social de l'illa de Menorca durant els anys del conflicte bèl·lic.

Aquest volum ofereix una visió sintètica de l'evolució de la maçoneria de les illes Balears entre 1836 i 1936. S'hi descriu l'activitat, l'ideari i la composició sociològica de les diverses lògies implantades a cada una de les illes; i s'hi analitza la propaganda antimaçònica desenvolupada per l'Església illenca i la repressió contra aquest orde.

L'any 1840 s'inicia, amb l'aparició de la revista La Palma i el grup d'intel·lectuals que es consolida al seu voltant, un procés de recuperació de la consciència nacional que culminarà amb l'actuació decidida dels membres de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1923-1936) i el brutal trencament produït per la Guerra Civil.

Al llarg del segle XIX Menorca experimenta un important i interessant procés de transformació econòmica que, en termes relatius, convertirà aquesta illa balear en una de les més industrialitzades  de la Mediterrània. Aquest llibre exposa d'una manera sintètica aquest procés, des de les bases econòmiques prèvies fins a les vigílies de la Primera Guerra Mundial.

Després d'un segle XVIII marcat per la decadència i la persistència d'un sistema autàrquic i d'un segle XIX en què el creixement demogràfic constant no anà acompanyat d'un canvi de model econòmic, durant la darrera dècada d'aquest segle s'assistí a unes profundes transformacions que permeteren la integració de les Pitiüses en l'economia internacional.

Al llarg del segle XIX l'educació esdevingué a les Balears un espai que reflectia les demandes dels diversos grups socials i les tensions derivades del procés de modernització. En aquest volum s'estudien l'evolució de les institucions escolars de les Illes i les noves formes de socialització i formació que apareixen vinculades al moviment associatiu desenvolupat durant el segle passat.

En aquest llibre es valoren els canvis que hi hagut en aquests darrers temps en les institucions balears; s'hi descriuen els antecedents històrics, el model politicoadministratiu dissenyat, els principals problemes que ha implicat el funcionament de les institucions i els reptes que se'ls presenten.

Durant el primer terç del segle XX es desenvolupà a les Balears un moviment nacionalista que va impulsar un procés de conscienciació nacional prou important i que fou especialment notori en el terreny cultural i en el debat periodístic. El present estudi ofereix les línies mestres de la història del nacionalisme polític a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera entre 1898 i 1936.

Durant la Restauració borbònica, Menorca presentà una estructura social, econòmica i política força peculiar. El procés d'obertura viscut per l'economia menorquina en el segle XIX va permetre l'aparició d'una burgesia comercial i un desenvolupament industrial considerable. El present volum analitza l'evolució sociopolítica menorquina d'aquest període.

Aquesta monografia presenta una síntesi de l'evolució dels mitjans de transport a les Balears durant el segle XIX, caracteritzat per un primer període de regressió i crisi, un altre d'expansió, i un darrer de modernització.

L'estancament dels anys republicans, la reestructuració dels anys de la Guerra Civil, la recessió de la postguerra i la recuperació del decenni dels cinquanta obriren la porta a la nova etapa de profunds sacsejaments que s'iniciarà amb el Pla d'Estabilització del 1959. Aquest llibre ofereix una visió sintètica d'aquests trenta anys decisius de la nostra història econòmica recent.

A les Balears, hi tingué lloc entre 1780 i 1814 una primera crisi de l'Antic Règim, a causa del progressiu desgast de la societat feudal tradicional, la difusió d'idees reformistes i la commoció política i social dels anys de la Guerra del Francès. Aquest volum ofereix una visió sintètica dels canvis socials, polítics i econòmics viscuts a les illes Balears en aquest període.

El present quadern facilita una primera aproximació a la transició política a les illes Balears, sobretot a l'establiment de l'anomenat règim preautonòmic o transitori, i el posterior procés d'estructuració auotnòmica, que va cristal·litzar en la constitució de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el 1983.

Durant la Guerra Civil Eivissa i Formentera restaren sota el domini franquista, amb l'excepció d'un breu període de domini republicà arran de l'expedició de Bayo i Urribarri. Malgrat això, la societat evissenca i formenterera es va dividir profundament i les illes conegueren a fons les repercussions de la contesa.

Durant el segle XIX la llengua catalana passà a les Balears per tres etapes ben diferenciades. Si durant els primers decennis de la centúria es mantingué bàsicament l'ús predominant del català en nombrosos àmbits, en els anys trenta l'intent de crear un Estat-nació espanyol provocà una acceleració de l'espanyolitzaciò. El final de segle, en canvi, va estar marcat pel començament de la recuperació nacional i lingüística de Mallorca, mentre Menorca perdia el lideratge cultural del segle XVIII i Eivissa restava en posició doblement marginal.

Durant les dues dècades anteriors a la Revolució de 1868 Menorca havia experimentat un important tomb socioeconòmic. Les causes de la Revolució a Menorca foren les mateixes que a la resta d'Espanya: les ànsies de canvi que desitjaven amplis sectors enfront de l'immobilisme, la crisi econòmica i les aspiracions de les classes populars que desitjaven millorar les seves condicions de vida.

Miquel Ferrer i Flórez (Palma 1922) és historiador. Doctor en història per la Universitat de Barcelona (1972), ha estat catedràtic de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials i director del centre de la UNED a Palma. Especialitzat en l'estudi de les institucions del segle XIX a Mallorca, és autor de diverses obres, com Historia contemporánea de Mallorca (1808-1868), Socialismo y utopía en Mallorca (1996), El gobierno del marqués de Coupigny en Mallorca (1812-1820) (1996) i Relaciones de Mallorca con la Gran Bretaña (1808) (1998).

L'enderroc del cinturó murari de la ciutat de Palma, el projecte Calvet, la planificació dels primers enclaus turístics, els eixamples de les capitals de les tres illes i l'internacionalisme del començament dels noranta són algunes de les fites urbanístiques d'aquest treball. S'ha articulat en quatre capítols a partir de tres criteris directors: la periodització cronològica, les fites rellevants en el camp de l'urbanisme i les tendències estilístiques referides a l'arquitectura. Amb aquest llibre copsareu una visió general de l'arquitectura i de l'urbanisme durant el segle XX a les Illes.

Isidor Marí i Mayans (Eivissa, 1949) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1972). S'ha especialitzat en sociolingüística i en la cultura popular d'Eivissa i Formentera; és autor, entre d'altres, dels llibres Un horitzó per a la llengua (1992), Conocer la lengua y la cultura catalanas (1993) i Plurilingüisme europeu i llengua catalana (1996) i coautor de La nostra pròpia veu (1984) i El debat autonòmic a les Illes durant la Segona República (1991). Des de 1996 és director dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la Universitat Oberta de Catalunya.

Aquest llibre resumeix l'activitat literària, humanística, intel·lectual i artística de les illes Pitiüses des del final de l'Antic Règim fins a l'etapa que s'inicia amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears el 1983. Després de les reformes il·lustrades que segueixen la creació del bisbat d'Eivissa (1782), els corrents liberals i l'arribada de la impremta (1846) obren el camí al romanticisme i als primers ressons de la Renaixença literària catalana. El pas del segle XIX al XX acull l'influx del modernisme i un procés d'afirmació de la pròpia identitat cultural i de reconeixement internacional, que trencarà la Guerra Civil. A partir dels darrers anys cinquanta, s'aprecia un nou impuls creatiu, paral·lel al gran canvi econòmic, social i cultural generat pel turisme. Eivissa i Formentera pugnen avui per consolidar la seva cultura pròpia en un context multicultural.

El regnat de Ferran VII (1814-1833) va representar una brusca interrupció en el procés de revolució liberal iniciat amb l'obra de les Corts de Cadis. Al llarg d'aquests dinou anys Mallorca va conèixer, com la resta de l'Estat, una lluita aferrissada entre l'absolutisme i el liberalisme, que no estigué exempta d'arbitrarietats i actuacions violentes dels dos bàndols. Tanmateix, aquest període va consolidar el trencament definitiu de la suposada unitat ideològica del poble mallorquí i algunes de les reformes impulsades durant el Trienni Constitucional (1820-1823), com la desaparició del Tribunal de la Inquisició i les desamortitzacions, obriren la porta al triomf i la consolidació del règim liberal durant el regnat d'Isabel II (1833-1868).

Aquest volum respon a la necessitat de posar a l'abast dels lectors una història abreujada del teatre mallorquí al llarg del segle XX. De lectura fàcil i ràpida, l'autor hi presenta una panoràmica del procés de la normalització teatral (1901-1936), interromput pel franquisme (1936-1975) i reprès durant la transició política cap a un règim democràtic.

Antoni Nadal (Palma 1958) és autor de diversos llibres sobre la història de la literatura a Mallorca, com Literatura obrerista a Mallorca (1900-1936) (1993), en col·laboració amb Aina Perelló, i Teatre modern a Mallorca (1998). En aquesta col·lecció ha publicat La preautonomia balear (1975-1983) (1999).

En començar el segle XX, Eivissa i Formentera van canviar de model
econòmic, abandonaren l'autarquia i s'integraren en l'economia mundial. El procés es va complicar amb la Primera Guerra Mundial, i fracassà del tot entre 1936 i 1950, quan la fam s'estengué de manera extraordinària a les illes. L'agricultura i la indústria s'hi van recuperar en els anys cinquanta, però en els anys seixanta el turisme hi conquerí una preponderància aclaparadora i relegà les altres activitats. Avui Eivissa i Formentera són les illes que presenten una major especialització turística dins el conjunt balear, i també en l'àmbit estatal

Joan Carles Cirer i Costa (Eivissa 1961) és economista. Va treballar durant deu anys en el sector financer i és professor d'ensenyament secundari d'economia, i de finances a l'Escola de Turisme. Ha publicat els volums 1790. Demografia i comerç d'Eivissa i Formentera, i L'economia d'Eivissa i Formentera en el segle XIX (1782- 1900), i també és autor d'alguns llibres sobre economia de l'empresa i finances aplicades en el sector turístic. Dirigeix la publicació anual Estudis sobre turisme a Eivissa i Formentera i és cap de l'Àrea d'Economia i Turisme de l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera

Pàgina creada per Llorenç Sastre.
Per a una millor visualització useu una configuració de pantalla de 1024 x 768