Isabel Peñarrubia i Marquès (Palma, 1951) es llicencià en història contemporània el 1976 per la Universitat de Barcelona. Obtingué el doctorat en la mateixa universitat l'any 1990. Fou cofundadora de les revistes Quaderns d'Alliberament i El Contemporani (1a època). Ha impartit cursos d'història de Mallorca a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada. El 1992 li fou atorgat el Premi Miquel dels Sants Oliver. En el camp de la historiografia ha analitzat la figura de Quadrado, i fou la comissària de l'exposició "Quadrado i la recuperació de la memòria històrica", organitzada el 1996 per la Societat Arqueològica Lul·liana. També en aquest camp, ha participat en publicacions col·lectives com Josep Maria Quadrado i el seu temps (Palma, 1997) i Els historiadors i l'esdevenir polític d'un segle a Mallorca (Palma, 1996). Ha estudiat el carlisme, el nacionalisme, les relacions entre la literatura, la història social i el caciquisme. És autora dels següents llibres: Mallorca davant el centralisme (1868-1910) (Barcelona, 1980), Els partits polítics davant el caciquisme i la qüestió nacional a Mallorca (1917-1923) (Barcelona, 1991), La Restauració a Mallorca (1870-1923) (Palma, 1997) i Carnaval, codolades i teatre popular (Palma, 1999), dins aquesta mateixa col·lecció.

Aquest llibre dóna a conèixer per primera vegada l'existència en els anys quaranta d'una important oposició organitzada al règim franquista, la qual disposà d'una notable presència i que, entre altres activitats, distribuí abundant propaganda clandestina i estigué connectada amb els grups que actuaven a la resta de l'Estat.

Recull de textos que descriuen misteris, que fan preguntes agosarades, que formulen hipòtesis suscitades per les incògnites, les omissions i les contradiccions que hi ha dins les cròniques sobre persones o coses balears. Qüestions tan fascinadores com els vestigis dels templers, del criptojuadisme i de la francmaçoneria.

Tres contes escrits l'any 1956 que demostren una clara influència naturalista. La fluida i expressiva narració d'una excursió en moto per la Mallorca septentrional al final dels anys cinquanta. Testimoni d'una societat que s'ensorrava cedint el pas a la societat turística i introdueix una crítica sobre els temps que corrien aleshores.

Aquest manual és una introducció clara, pràctica i globalitzant a la morfosintaxi catalana a nivell superior, tant per a professors com per a alumnes avançats que vulguin perfeccionar els seus coneixements sobre la matèria. Un vocabulari lingüisticogramatical i un recull bibliogràfic facilita la comprovació de les normes.

La història de la cultura popular i la història de la llengua s'apleguen en aquest llibre per analitzar la mítica figura del rei En Jaume. Els autors fan servir un sermó de la Conquista de l'any 1644 per estudiar la llengua del segle XVII i la transmissió oral de la història de la Conquista de Mallorca.

Aquest llibre ofereix una panoràmica de les màquines i indústries mogudes per tracció animal, per l'acció de l'aigua i per la del vent que l'autor ha localitzat o trobat esmentades a Mallorca. S'hi descriu la història i s'hi inventaria amb deteniment i esperit científic l'aprofitament de les tres forces.

El volum reuneix quatre obres de teatre neoclàssic de Llorenç Moyà inèdites: Tirèsias, El retorn d'Ulisses, Electra i Medea. En aquestes obres, el rigor de la llengua del gran escriptor realcen la denúncia de la tirania i l'admiració per les dones extraordinàries que s'hi encaren.

En aquest llibre s'analitza un dels intents més seriosos per solucionar el problema cubà de les darreries del segle XIX: el Projecte de Reformes del ministre d'Ultramar, Antoni Maura i Montaner, que proposava una àmplia descentralització administrativa, i que va fracassar a causa de l'oposició del centralisme més reaccionari.

En aquesta obra s'exposa l'origen i el valor de mite històric de la cimera i les armes relacionades amb Jaume I venerades en la festa de la Conquista de Mallorca i s'explica el procés que va culminar amb el seu trasllat a la "Real Armería" reclamades per Ferran VII basant-se en el –fals– origen reial.

El llibre es compon de tres drames d'autors que pertanyen a generacions consecutives: Els commoguts, de Joan Soler, Anomenat lo Tort, de Miquel Mestre, i Joanot Colom, de Llorenç Moyà. Un llibre que aspira a enriquir la bibliografia mallorquina sobre teatre i a suscitar l'interès per un gènere tan indispensable com els altres.

Els autors recorden el període del pas de la dictadura a la democràcia formal a les Balears. S'hi estudien els governs de la Unió de Centre Democràtic i del Partit Popular. Aquesta crònica, clara i veraç, és la primera que es publica sobre la transició política a les Balears. Es completa amb unes taules de resultats electorals.

Aquest llibre reuneix nou estudis d'orientació diferent que tracten aspectes diversos relacionats amb la reorganització del moviment obrer i dels partits d'esquerra a Mallorca durant la Guerra Civil i el règim franquista. El llibre és la continuació de La resistència antifranquista a Mallorca (1939-1948).

Amb aquest volum culmina l'edició de l'obra dramàtica inèdita de Llorenç Moyà dins la col·lecció Menjavents. S'hi reuneixen vuit peces teatrals en un acte i en vers, de caràcter còmic i eròtic, algunes de les quals són els darrers escrits de l'autor. Els textos són plens de gràcia maliciosa, d'embulls i d'alegre ironia.

Aquest llibre reuneix vuitanta articles que tracten de l'ànima, la literatura i els costums populars, en què l'expressivitat del llenguatge crea una atmosfera màgica, idònia per comunicar a les futures generacions el record del passat i per enllaçar amb el passat la continuïtat de l'esperit del nostre poble.

La vida actual, en què dones i homes estudien i fan feina i en què el temps és escàs, ha fet que es deixassin de banda molts costums per donar pas a noves formes de viure. Tradicionalment les mares ensenyaven a cuinar a les filles i les transmetien els seus petits secrets culinaris; això és el que fa aquest receptari.

En aquest volum, Manuela Alcover exposa amb claredat, rigor i amenitat les idees i opinions de l'autor de Mort de dama i Bearn sobre l'art. Aquesta exposició ens permet de conèixer els fonaments del pensament villalonguià: els conceptes de cultura i civilització i el sentiment del bell com a base en què sostè els seus judicis artístics.

L'antiquíssima festa de Sant Antoni de Viana, posteriorment anomenada de Sant Antoni abat, és l'expressió més genuïna, pura i representativa d'Artà. Aquest llibre és el resultat de més de trenta anys d'investigació detinguda. Antoni Gili hi analitza els orígens de la festa, la celebració durant l'edat mitjana, la cavalcada...

Aquest llibre va néixer de la curiositat dels autors sobre un peix que cada any veien comparèixer quan s'havia acabat l'estiu. Un d'ells, Enric Massutí, desvià aquesta curiositat cap a l'estudi dels peixos, i l'altre, Sebastià Vidal, cap a l'estudi dels mots. De la conjunció d'aquestes dues curolles n'ha sortit aquest llibre.

Aquest llibre pretén de divulgar els vins que s'elaboren a Mallorca i també de donar a conèixer el treball dels cultivadors de la vinya, dels elaboradors de vi i de les diverses institucions relacionades amb la indústria enològica. El llibre inclou una documentada ressenya dels cellers mallorquins en actiu.

Fins al darrer capítol, l'autor ens ha sabut comunicar l'enorme capacitat de seduir i contar històries de Guillem d'Efak, un bruixot polifacètic i carismàtic. Les facècies i peripècies del protagonista s'encadenen en un joc d'enginy i d'ocurrències que es frueixen amb el mateix plaer que una alenada de goig.

La pèrdua de la competència en l'autodefensa precedí la de les institucions d'autogovern i no suposà tant la implantació de l'absolutisme reial com l'anul·lació de la principal garantia i expressió de l'autogovern de les Balears. En aquest llibre s'explica la història, l'estructura i el funcionament de la milícia mallorquina.

El mercat immobiliari és un sector de l'economia que mai no s'ha tengut en compte a l'hora d'elaborar un estudi sobre l'economia d'un país. Amb aquest llibre, l'autor posa en dubte que les xifres macroeconòmiques que fins ara s'han anat imputant a les Balears siguin representatives de la nostra realitat.

El llibre recull un centenar de cançons amb les respectives partitures i les classifica segons siguin de treball, de revetlla, erudites, humorístiques, infantívoles, etc. Sens dubte, serà una eina molt útil per als cantaires, músics, mestres, professors i educadors musicals, i també per a tots els amants del folklore tradicional.

La Festa de l'Estendard ha exercit des del segle XIII una funció nacionalitzadora fonamental a Mallorca. L'autor ens presenta l'origen de la Festa, la seva funció i adaptació a cada època sempre al voltant dels seus protagonistes: el rei En Jaume i Mallorca representats per la Bandera.

Amb aquest recull de contes i cròniques de viatges, M. Ferrà confirma la reputació que ha adquirit com a prosista d'una formidable varietat de temàtica i estilística. Les narracions fantàstiques, misterioses o realistes que constitueixen la primera part d'aquest llibre són una crida, sense retòriques, però plena d'emoció, al cor i la imaginació dels lectors.

Un dels poders més importants és el poder local. Hi ha molts d'aspectes que afecten l'organització de recursos que s'han de regular des d'un punt de vista comunitari i l'ajuntament hi juga un paper especialment rellevant. Els pobles estudiats, com a model, són Sineu, Capdepera, Vilafranca i Pollença.

Un dels poders més importants és el poder local. Hi ha molts d'aspectes que afecten l'organització de recursos que s'han de regular des d'un punt de vista comunitari i l'ajuntament hi juga un paper especialment rellevant. Els pobles estudiats, com a model, són Sineu, Capdepera, Vilafranca i Pollença.

En aquest llibre es narren les vicissituds del PSM al llarg de més de dues dècades d'existència, amb els èxits electorals dels anys 1979, 1991 i 1995, i la «travessada del desert» dels anys vuitanta. Es completa amb una anàlisi de la ideologia del PSM i la seva difusió i del rol exercit en les institucions públiques.

En escriure aquest llibre, l'autora s'ha proposat d'oferir una introducció substancial a dos fenòmens estretament vinculats: les transformacions provocades pel desenvolupament del turisme de massa a Mallorca i l'aparició, simultània, d'una generació de narradors que prendrà, en gran manera, el turisme com a tema central.

La Mallorca de la Restauració pot ser definida com de caciquisme rural hegemònic amb grans dosis de consens. L'estructura de la propietat i el règim de tenença de la terra explicarien l'origen i la perdurabilitat del model. El maurisme, i més tard Joan March, foren els eixos vertebradors que traduïren el domini social en domini polític.

L'anticatalanisme periodístic s'ha atribuït habitualment a mitjans de la dreta espanyola, com ABC, El Mundo o la COPE. Però existeix un anticatalanisme més subtil i insidiós, molt més perillós perquè té com a objectiu fomentar l'autoodi. Un llibre sense concessions, amb noms i llinatges, il·lustracions i fotografies.

Els autors d'aquest llibre analitzen a fons el cinema a Mallorca des del punt de vista social, descriuen la influència que va exercir sobre la mentalitat col·lectiva, retraten els seus consumidors, tant el simple espectador com el cinèfil més exigent, i presten una atenció especial a la funció acomplida per la censura franquista.

Amb aquest llibre, l'autor ha sabut treure tot el partit imaginable d'un fruit tan sa, natural i suculent com la figa, amb la qual es pot elaborar una cuina rica, variada i gustosa com per seduir el paladar més exigent. Inclou prop d'un centenar de receptes. No hi falta una especialitat interessant.

En aquest llibre les autores analitzen l'estereotip femení, la seva transmissió històrica i la seva relació amb la violència contra les dones en general, i amb l'assetjament sexual en particular. L'anàlisi permet de constatar com és de difícil demilitar-ne els diferents tipus i la varietat de definicions que n'han donat els diversos col·lectius.

Al llibre els autors estudien la recepció a Mallorca dels nous ideals culturals i estètics provinents de la península itàlica. Aquest fenomen, conegut sota la denominació de cultura humanista, tengué a l'illa una repercussió significativa. En aquest sentit, la nova mentalitat va conviure de manera harmoniosa amb la tradició medieval. El llibre és acompanyat d'un pròleg del prestigiós historiador anglès J.N. Hillgarth.

Nadal Batle (1945 - 1997); catedràtic de matemàtiques i informàtica, dirigí l'Escola d'Arquitectura de València. Fou rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB ) ,a la qual, sota la seva administració donà un impuls decisiu. Personatge controvertit, polemista brillant, odiat amb la mateixa intensitat que fou estimat. Aquest recull és una mostra d'articles que Nadal Batle escriví durant els anys 1996 i 1997, al Diari de Balears.

Aquest llibre és, certament, una crònica personalitzada de les inexplicables incongruències del segle XX. Dona, mestra i escriptora formada en els ideals de l'institucionalisme, aquesta pedagoga va deixar el seu millor llegat a Mallorca. Més de vint anys a la formació de mestres a la Normal de les Balears, la van convertir en un referent pedagògic difícil de superar. El seu missatge feminista, pacifista, progressista i cívic, tant des de dins com des de fora de l'escola, va causar admiració o concità l'odi, però mai no passà desapercebut, fins que la gran desfeta del 1936 ho ensorrà tot.

És un estudi conscienciós que presenta informació detallada sobre les formes diverses que va prendre el treball de la dona a Mallorca entre 1870 i 1940. Això permet de determinar-ne la importància i la significació en les ofertes de economia, l'agricultura, la indústria i els serveis i, per tant, de considerar com cal l'aportació de les dones al desenvolupament econòmic de l'illa.

L'escriptor, historiador i gastrònom Miquel Ferrà ens introdueix en el màgic encant de l'art culinari francès, i en la seva influència en els costums, l'art, la litaratura i la cuina balear en el segle XIX. Seguint les receptes dels enciclopedistes, Ferrà ens brinda, així mateix, les formes més senzilles per preparar els plats més sofisticats, més vistosos, més nutritius d'aqueixa cuina francesa.

Aquesta obra pren com a protagonista un variat conjunt de burgesos que, al voltant d'entitats com l'Ateneu Balear i la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears –sa Nostra–, varen guiar la modernització econòmica i política a les illes Balears durant la segona meitat del segle XIX, l'efecte social de la qual s'ha prolongat fins avui. Els projectes d'una burgesia modernitzadora presenta els principals propòsits que varen animar aqueix dificultós procés davant la desídia de l'Estat: la lluita contra la usura, contra el proteccionisme econòmic i contra la discriminació de la dona i dels xuetes, i l'actuació decidida a favor de la democratizació del país, de la millora de la qualitat de vida, de la instrucció pública, de la beneficència i de la promoció turística. L'estudi de la prestigiosa historiadora Isabel Peñarrubia és completat per un glossari de les persones que varen encapçalar els projectes modernitzadors.

El musicòleg Antoni Pizà no deixa cap tema musical sense tocar en aquest llibre. Pel seu sedàs passen artistes, escriptors, pensadors, intèrprets i compositors. Amb ull crític, tracta dels currículums dels programes de mà, dels directors dictatorials, del cànon musical, de la censura i del ritual del públic operístic; rescata amb simpatia i afecte algunes figures menors i rares que han quedat al marge de les grans narratives de la història de la música; se serveix d'edicions recents de discos i llibres per analitzar temes més generals i d'un interès que va més enllà del món purament musical, i aprofita la commemoració d'algun músic per situar-ne l'obra en el context històric. El doble silenci és un llibre lúcid i subtil, ple d'espetecs d'agudesa, que, amb un estil clar i sintètic, intenta omplir de paraules el buit que deixa el silenci que alguns voldrien forçar sobre la música.
Antoni Pizà (Felanitx, 1962) és autor d'una tesi doctoral sobre autobiografies de compositors, The Tradition of Autobiography in Music (1994), i dels llibres biogràfics El músic Joan Aulí (1996), Francesc Guerau i el seu temps (2000), Antoni Literes: Introducció a la seva obra (2002) i, amb B. Amengual, Bravo Joan Pons!: L'univers del baríton a Nova York (2002). Actualment prepara el que serà el primer estudi sobre les relacions entre la família d'artistes, escriptors i músics Nin (Joaquim Nin i els seus fills Anaïs i Joaquín M.). Professor en diferents universitats dels Estats Units d'Amèrica (Hofstra University i The City College) i autor d'innumerables articles de recerca, crítica i divulgació, és director de la Foundation for Iberian Music (Barry S. Brook Center for Music Research and Documentation, The City University of New York). L'any 2004 ocuparà la Càtedra Mompou a The Graduate Center (CUNY).

Pàgina creada per Llorenç Sastre.
Per a una millor visualització useu una configuració de pantalla de 1024 x 768