1. Consell. Les penes de mort 140 x 210 mm. 94 pàg. + 16 pàg. fot. b/n. 1996. PVP 1.500 PTA. |
|
2. Sant Joan. Cacics i repressors 140 x 210 mm. 162 pàg. + 16 pàg. fot. b/n. 1996. PVP 1.500 PTA. |
|
3. Banyalbufar. A l'ombra de la Falange 140 x 215 mm. 110 pàg. + 16 pàg. fot. b/n. 1997. PVP 1.500 PTA. http://www.banyalbahar.es.org/ |
|
4. Selva. Al recer de la muntanya 110 pàg. + 8 pàg. fot. b/n. 1998. PVP 1.500 PTA. |
|
5. Montuïri. L'esclafit de la crispació, de Guillem Mas, i, Antoni Mateu. 140x215mm. 2001.149 pàg. Il·l b/n PVP 1800 PTA.
|
El subtítol del llibre, «les penes de mort» fa referència a una de les característiques de la repressió a Consell: l'excessiva quantitat de penes de mort (18 en total) dictades per les noves autoritats contra diverses persones d'esquerres.
El subtítol del llibre, «cacics i repressors», fa referència a la importància del caciquisme al poble i al que podríem anomenar «el braç executor dels cacics», és a dir, els grups de presumptes incontrolats que, si bé no tingueren una actuació destacada al mateix poble, sí que la tingueren a altres pobles veïnats.
El subtítol del llibre, «a l'ombra de la Falange», fa referència al paper predominant de Falange Espanyola en la vida política i social d'aquest poble durant els anys de la guerra. Per una altra banda, cal ressaltar l'absència de repressió, fet que contrasta vivament amb la forta repressió –amb costos humans considerables– que hi hagué arreu de Mallorca.
El subtítol del llibre, «al recer de la muntanya», fa referència a la circumstància que les muntanyes dels voltants del municipi de Selva varen servir de refugi per a alguns destacats esquerrans del municipi.
L'evolució política del municipi des del començament del segle XX passa per un bipartidisme entre els partits liberal i consrrvador. La pujada al poder del general Primo de Rivera el 1923 suposà un tall en el sistema polític vigent, encara que no en el substrat de poder. L'arribada de la Segona República, el 14 d'abril del 1931, va significà un canvi profund en l'evolució política. La vida del carrer s'anà de mica en miva radicalitzant. Els enfrontaments entre el consistori i altres institucions. com l'Església, es feren ben presents durant aquests anys. L'alçament militar del 19 de juliol del 1936 se significà en un principi per la manca d'actes d'extrema violència. Va ser, sobretot, durant el reembarcament de les tropes addictes al règim republicà quan es posà en marxa la repressió al poble.

Pàgina creada per Llorenç Sastre.
Per a una millor visualització useu una configuració de pantalla de 1024 x 768