1. Mallorca a mitjan segle XV. El Sindicat i l'Alçament Forà 170 x 240 mm. 536 pà g. Il·lustrat color i b/n. 1997. PVP 4.000 PTA. |
||
|
|
2. El cinema a les Balears des de 1896 |
|
|
|
3. La ciutat amuntegada. Indústria del calçat, desenvolu- pament urbà i condicions de
vida a la Palma contemporà nia (1840-1940) 170 x 240 mm, 400 pà g., Il·lustrat b/n. PVP 3500 Pta. 21,04 € |
|
|
|
4. El pretalaiòtic al Llevant mallorquà (1700- 1100 AC) 170 x 240 mm, 181 pà g., Il·lustrat b/n. PVP 14,42 Euros |
|
|
|
5. El ferrocarril a Mallorca, la via del progrés, de Nicolau S. Cañellas Serrano PVP 29 euros. ISBN: 84-95694-17-4 |
|
|
|
6. El moviment esperantista a Mallorca (1898-1938), de Xavier Margais. ISBN: 84-95694-29-8 |
|
|
|
7. Coves i avencs de Santa Maria del CamÃ, de Gabriel Santandreu. ISBN: 84-95694-37-9 Aquest llibre no tan sols és una interessant introducció al mon de l'espeologia i la geologia, amb explicacions prou divulgadores, sinó que és una bona mostra del món subterrani de Mallorca, molt desconegut a la penÃnsula, i en especial del terme municipal de Santa Maria del CamÃ. Al llibre el lector trobarà tota una sèrie d einteressants excursions dins aquest terme municipal. |
|
|
|
8. El convent de Santa Elisabet. Beguins, terceroles, jerònimes. 1317-2000 , de Josep Esterich ISBN: 84-95694-55-7 Relata de forma rigososa i documentada la història de les tres comunitats contemplatives que se succeïren al Monestir de Santa Elisabet (Palma), aixà com les actuacions dels bisbes, preveres religiosos i laics que els acompanyaren. Podem dir que aquest llibre és un passeig contemplatiu i assenyat pels espais i la vida de Ciutat i de Mallorca des de la baixa edat mitjana fins als nostres dies. |
|
|
|
10. La Cançó tradicional a Capdepera, de DDAA ISBN: 84-95694-63-8 Aquest llibre reflecteix la rica i forta tradició musical del poble de Capdepera. Les cançons aparéixen dividides per temà tiques ( cançons de fets històrics del poble, infantils, feines, dansa, codolades, romanços... ) amb la seva lletra i música. El llibre és una autèntica troballa tant per al melòman com per a l'aficionat a la música. |
|
|
|
11. Capdepera medieval. Segles XIII i XIV, de Guillem Morro. ISBN 84-95694-72-7 L'obra del Dr. Guillem Morro contesta brillantment a les preguntes plantejades amb motiu de la celebració dels 700 anys de la fundació de Capdepera. |
|
|
|
12. Diccionaris, Normativa i Llengua està ndard. Del Fabra al Diccionari de l'Institut, de Francesc Esteve, Josep Ferrer, LluÃs Marquet, Juli Moll. ISBN: 84-95694-40-9
|
|
|
|
13.
Medicina popular menorquina (segles XVI-XXI). Plantes, animals i altres modalitats curatives |
Es tracta d'una exhaustiva investigació del desenvolupament de la manufactura a la Palma contemporà nia. S'hi exposa l'evolució urbana i les condicions de vida de la classe treballadora i alhora es mostra la cara més social i humana d'aquest procés econòmic.
Les relacions entre el Sindicat de la Part Forana i els representants institucionals del Regne durant la primera meitat del segle XV varen experimentar un sensible empitjorament. Deteriorament que va continuar durant les dècades precedents a l'Alçament de 1450 i, en les seves motivacions bà siques, es va mantenir després de vençuda la insurrecció. Aquest llibre estudia, en vigÃlies, durant i després de l'Alçament, l'actitud del Sindicat, sÃmbol de la solidaritat entre les viles i a la vegada cap visible dels seus interessos i reivindicacions.
El ferrocarril a Mallorca, tracta d'un mitjà de transport i comunicació que ha estat present durant 125 anys a l'illa. 125 anys, un perÃode de temps durant el
qual el ferrocarril ha passat per etapes d'expansió i declividefinides per processos com la inauguració del servei, el desenvolupament territorial de la xarxa o la seva reducció.
El llibre està complimentat amb més d'un
centenar d'il·lustracions, i diversos plà nols, mapes i croquis.

Diccionaris, normativa i llengua està ndard. Del Fabra al Diccionari de l'Institut aplega els treballs que els autors han dedicat a l'anà lisi del Diccionari de la
llengua catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, aparegut el 1995 i presentat com a "diccionari normatiu". Els autors hi denuncien el mètode –de fet, la manca de mètode–, les greus falles tècniques, l'aplicació asistemà tica i
contradictòria de criteris i les errades de tota mena que conté, i demostren que aquest diccionari és una improvisació precipitada.
A banda, el lector podrà resseguir-hi la campanya del llançament del Diccionari de l'Institut, que
fou presentat com el cim de la lexicografia catalana, i la reacció poc "acadèmica" amb què els seus responsables directes respongueren a la crÃtica dels autors. Finalment, aquests denuncien el silenci oficial que ha planat des de
llavors i que ha escamotejat un debat públic que voldrien reobrir.
Els autors insisteixen ara i adés que llur denúncia no va contra l'IEC i la seva autoritat cientÃfica, sinó contra els responsables materials d'una operació
planejada i realitzada sense exigència ni ambició cientÃfiques. Una operació que danya el prestigi de la primera institució acadèmica catalana i ajuda ben poc a afermar un està ndard lèxic, just en el moment en què als usuaris del
català més els cal aquest guiatge.
"Un està ndard mig fet, un diccionari mal fet i un debat desfet": aquest és el diagnòstic a què arriben els autors.
La diversitat d'oficis, de prà ctiques curatives i de remeis casolans queden reflectits en aquest volum, que també vol ser un instrument orientatiu per a tots
aquells que volen introduir-se en la recerca i estudi dels remeis medicinals tradicionals.
Marc Moll i Marquès és tècnic professional agrari especialitzat en gestió forestal. Ha impartit diversos cursos sobre treballs forestals,
jardineria I fitoterà pia. L'etnobotà nica i els noms i usos de les plantes constitueixen el seu camp d'estudi. En aquest llibre, número 13 de la col·lecció Arbre de Mar, dedicada als estudis erudits sobre matèries và ries, podem
trobar una recopilació de la saviesa popular menorquina d'antany i ara sobre l'ús de plantes, animals i minerals amb finalitats medicinals o guaridores.
Pà gina creada per Llorenç Sastre.
Per a una millor visualització useu una configuració de pantalla de 1024 x 768